En següent cartell publicitari mostra una fotografia d'un anunci de tabac. Surt representat un cigar encès, i en ell surt un dibuix de dos enamorats. Aquest cartell publicitari va acompanyat d'una frase: “Con el cigarro tu vida se vuelve ceniza”.

Expressionisme alemany

https://prezi.com/f2ci21adlklk/edit/#4_95982358

Pel·lícules PAU

Nom: El cuirassat Potiomkin

Director: Sergei M. Eisenstein

Any: 1925

Gènere: Drama històric/Bèl·lic

Argument: El cuirassat Potiomkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'imperi Rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa i repercutirà a l'imperi Rus.

Aquí podem veure un tros de la pel·lícula:

Nom: La quimera de l’or

Director: Charles Chaplin

Any: 1925

Gènere: Comèdia dramàtica

Argument: Charlot es troba a Klondike, atret per la febre de l'or.  Troba una casa aïllada a les muntanyes, habitada per Larsen, un assassí fugitiu de la justícia.

La fam els rosega, i decideixen que un d'ells sortirà a buscar menjar. L'atzar de les cartes elegeix Larsen. Uns policies el troben, ell els mata i els roba el trineu, i deixa Mac Kay i Chaplin abandonats.

Quan acaba la tempesta cadascú segueix el seu camí. Hi ha una baralla entre els dos homes, de la qual Charlot surt vencedor mercès a l'atzar.

Aconsegueixen sortir-ne vius i descobreixen que en el lloc on eren hi havia la mina d'or.

Aquí podem veure el tràiler de la pel·lícula:

Nom: El lladre de bicicletes

Director: Vittorio de Sica

Any: 1948

Gènere: Drama / neorealisme

Argument: A la Roma de 1948 fa tres anys que la Segona Guerra Mundial ha arribat a la seva fi,

Antonio Ricci per fi ha trobat una feina, enganxar cartells publicitaris en els murs dels carrers més concorreguts de la ciutat. Aquest necessita una bicicleta per anar a treballar.

Antonio es dirigeix en companyia del seu fill, Bruno, al seu primer dia de treball.  Per desgràcia per a Antonio, la precarietat, la fam i l'estat de necessitat generalitzat conflueixen en la persona d'un lladre que en un moment de descuit li roba la bicicleta i desapareix entre una multitud massa ocupada per a preocupar-se per ajudar a qualsevulla amb problemes.

En pocs segons, la vida de l'Antonio torna a ser aquesta experiència cruel amenaçada per la fam i la misèria.

Aquí podem veure el tràiler de la pel·lícula:

Nom: La passió de Joana d’ Arc

Director: Carl Theodor Dreyer

Any: 1928

Gènere: Drama/Cinema mut/Històric, segle XV/Biografia

Argument: La jove francesa Joana d'Arc s'enfronta al seu processament i és jutjada, acusada de ser una bruixa, i acaba sent condemnada a mort. Ella condueix a les tropes franceses a la victòria en la Guerra dels Cent Anys.

Aquí podem veure el tràiler de la pel·lícula:

Nom: La gran il·lusió

Director: Jean Renoir

Any:1937

Gènere: Pel·lícula dramàtica

Argument: La pel·lícula es remunta a la Primera Guerra Mundial. Dos oficials pertanyents a l'exèrcit francès, el capità De Boieldieu i el tinent Maréchal, són capturats i conduïts a un camp de presoners alemany. Allà entaularan relacions amb altres presoners de diferent condició i nacionalitat i amb els seus captors, dirigits pel capità Von Rauffenstein

Només arribar al camp de presoners, s'assabenten que els seus companys de barracó estan fent un túnel per escapar.

Aquí podem veure un tros de la pel·lícula:

Nom: Avarícia

Director: Erich Von Stroheim

Any:1924

Gènere: Melodrama

Argument: Una dona guanya la loteria de manera que deixa al seu marit per anar-se'n amb un dentista. El marit intenta fer-li veure que el dentista no es realment qui diu ser. En el transcurs de la pel·lícula veurem que l'avarícia juntament amb la gelosia serà el detonant de la tragèdia i no pas la salvació de la parella.

Aquí podem veure un tros de la pel·lícula:

Nom: Intolerància

Director: David W. Griffith

Any:1916

Gènere: Drama històric

Argument: La pel·lícula relata alternativament quatre històries d'injustícia: la matança durant la nit de Sant Bartomeu, la passió i la mort de Jesucrist, una vaga de treballadors contemporània i la caiguda de Babilònia del rei Baltasar davant l'atac de Ciro II el Gran.

Aquí podem veure un tros de la pel·lícula:

Nom: La mare

Director: Vsevolod Pudovkin

Any:1926

Gènere: Drama històric

Argument: Un a família obrera de Sant Petersburg s'enfronta a una tensa situació entre pare i fill. El pare eres fidel al règim tsarista i el fill partidari de la revolució. La situació esclata quan pare i fill coincideixen en una confrontació. Tota aquesta història es vista des de el punt de vista d'una camperola, que comença a viure una tragèdia a causa de la confrontació entre pare i fill.

Aquí podem veure un tros de la pel·lícula:

Nom: Ciutadà Kane

Director: Orson Welles

Any:1940

Gènere: Drama

Argument: Charles Foster Kane es un important empresari format per una important cadena de diaris, una xarxa d’emissores de ràdio, dos sindicats i una col·lecció d'obres d'art. La mort del magnat nord americà l'última paraula del qual és "Roseburg" incentiva a un grup de periodistes a investigar el significat de la paraula.

Aquí podem veure un tros de la pel·lícula:

Nom: La terra

Director: Aleksandr Dovjenko

Any:1930

Gènere: Drama

Argument: El pagès Simon mor després d'haver dedicat molts anys de la seva vida treballant el camp. Els veïns de la vila esperen l'arribada d'un tractor per demostrar l’eficàcia i les possibilitats que la nova tecnologia soviètica ofereix. Vassili que puja al tractor per llaurar i cegar tots els camps del poble es assassinat.

Aquí podem veure un tros de la pel·lícula:

Curtmetratge

OSCARS

Els premis de l’Acadèmia, més coneguts com a Oscars, són uns premis cinematogràfics atorgats anualment per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. Aquesta organització està formada per professionals del cinema en les seves diverses especialitats, com ara productors, directors, actors, guionistes, etc.

El passat Diumenge 22 de Febrer de 2015 s’ha celebrat la 87ª edició de la gala dels Oscars. Aquesta gala ha tingut lloc al teatre Dolby, Los Ángeles, California. La cerimònia va entregar 24 premis dels quals destaquen:

Com a millor pel·lícules podem destacar la pel·lícula “Birdman” d’Alejandro González Iñárritu i “El gran hotel Budapest” de Wes Anderson com a grans triomfadores de la 87º edició dels Oscars.

“Birdman” és una pel·lícula d’humor negre sobre un actor en l’oblit que intenta que el teatre li retorni el seu prestigi. Aquesta pel·lícula també ha estat damnificada atorgant-li un oscar a la millor actriu secundària Patricia Arquette. Juntament amb l’oscar a la millor pel·lícula, també ha guanyat tres estatuetes (director, guió original i fotografia). “El gran hotel Budapest” va ser damnificada amb quatre premis però tots ells estaven basats en categories tècniques.

Com a millor actor hem de destacar al britànic Eddie Redmayne pel seu paper en el film "La teoría del todo" on encarna al científic Stephen Hawking. En quant la millor actriu hem de destacar a Julianne Moore pel seu paper de professora malalta d'Alzheimer a " Siempre Alice".

L'intèrpret JK Simmons va guanyar l'oscar per millor actor de repartiment en el film “Whiplash”. Es el primer premi en tota la seva carrera i es el primer premi que es va entregar en la 87ª gala dels oscar a Los Angeles. També va guanyar premi com a millor actriu de repartiment Patricia Arquette per el seu paper com a mare soltera criant dos nens a "Boyhood" atorgant-li el seu primer oscar en tota la seva carrera.

Parlant de millor guió original, el guanyador de la nit va ser " Birdman" i parlant de millor guió adaptat, el film guanyador va ser "The imitation game". També, el film protagonista de la nit "Birdman" ha rebut el premi de millor fotografia.

Tant el premi a millor vestuari com el millor premi de maquillatge i perruqueria se'l va endur "El Gran Hotel Budapest" premiada per l'acadèmia Milena Canoner i el premi a millor film de parla no anglesa va ser per a "Ida" filmada en blanc i negre i dirigida per Pawel Pawlikowski.

El curt de Ellen Goosenberg Kent y Dana Perry s'emportava l'oscar com a millor curt Crisis Hotline i l'oscar a millor curtmetratge d'acció es el de Mat Kirkby i James Lucas titulat "The Phone Call".

En quant la millor mescla de so s'ha premiat el treball de Craig Mann, Ben Wilkins i Thomas Curley, com a millor edició de so "El Francotirador" i com a millor film d'efectes visuals "Interstellar". Seguint en ordre, el millor curt animat anava per a "Buenas migas" i el millor film d'animació atorgat a "Big Hero 6" dirigida per Don Hall, Chris Williams i Roy Conli. El millor muntatge anava dirigit al treball de Tom Cross a “Whiplash” i el millor film documental per a “Citizenfour” que parla sobre la vida de Edward Snowden.

També cal destacar l’oscar a la millor cançó original per el tema central del fim “Selma” que retrata un important episodi de la lluita pels drets civils de la població negra en Estats Units fa 50 anys. Finalment l’oscar a millor banda sonora el guanyava Alexandre Deslat amb el film “El gran hotel Budapest”.

Pla de treball del curt

Sessió 1
Avans de comensar fer un càsting per escollir els protagonistes del curtmetratge.

Filmar:
- Seqüència 1
- Seqüència 2 : Totes les escenes ja que succeixen totes a la tarda i en un espai de temps reduït

Personatges:
- Pol
- Maria

Horaris:
Com totes dues seqüències tenen lloc a la tarda grabaría:
- De 17:00-19:00 (cap de setmana)

Localització:
- Seqüència 1: Es realitzaria a l'interior de una porteria de manera que es veies a la Maria que es troba a dins per sortir al carrer
- Seqüència 2: Rambla 11 de Setembre

Sessió 2
Filmar:
- Seqüencia 3

Personatges:
- Pol
- Maria
- Bet
- Grup d'amigues de la Maria (concretament 4)

Horaris:
Aquesta seqüència te lloc a la nit
- De 20:30-21:00

Localització:
- Zona de Can Fabra (lloc on es troba la biblioteca)

Sessió 3
Aquesta sessió la realitzaria per realitzar mes escenes, de manera que si no m'han agradat las que ja tenia poder-les rectificar.

Materials:
- Càmera de vídeo

Objectes:
- Bicicleta

Guió literari: Un dia sobre rodes

SEQ1. INTERIOR. PORTERIA. TARDA

La MARIA es troba dins de la porteria en direcció per anar al carrer.

SEQ2. EXTERIOR. CARRER 11 DE SETEMBRE. TARDA

Un cop obre la porta, sentim l'ambientació del carrer (cotxes, persones parlant...).

La MARIA és una estudiant de segon de batxillerat que porta una motxilla a l'esquena i un grapat de llibres i apunts a la mà.

La MARIA és una noia morena, d'alçada mitjana, d'uns 18 anys d'edat.

La MARIA es troba en el pas de vianants per creuar el carrer. El semàfor està en vermell, per tant, s'espera fins que es posa en verd. Mentre creua el carrer, de lluny, es veu al POL que va amb bicicleta.

El POL s'aproxima a la noia.

En POL és morè, d'uns 19 anys i va vestit amb roba de carrer.

El noi topa amb la noia i els dos cauen a terra i els apunts d'ella juntament amb els llibres surten volant pels aires.

La noia s'aixeca i de manera preocupada va a veure com es troba el noi deixant els seus apunts a terra sense recollir-los.

 MARIA

(preocupada, cridant)

Et trobes bé? T'has fet mal? Vigila més quan vagis per el carrer!

POL
(mig marejat)

Sí tranquil·la. hem trobo bé. Ho sento, no he pogut controlar bé la bicicleta.

Llavors, la MARIA l'agafa per el braç i l'ajuda a aixecar-se. Ell, tot seguit, agafa la bicicleta del terra i la deixa recolzada a un banc.

POL
(amb preocupació)

Espera; t'ajudo a agafar tots els llibres i apunts que se t'han caigut a terra.

MARIA

(mig somrient)

Gràcies.

Els dos estan recollint els llibres i els apunts del terra mentre es miren.

MARIA
(amb complicitat)

Me'n vaig. El proper cop ja saps, vigila.

POL

(somrient ensenyant totes les dents)

Ho tindré en compte.

SEQ.3 EXTERIOR. CARRER 11 DE SETEMBRE. NIT

Han passat dues hores des de l'acció anterior. La MARIA està amb el seu grup d'amigues (concretament 4)  tornant de la biblioteca.

La MARIA va mirant al terra quan, una de les seves amigues, la Bet, es para a parlar amb un amic seu.

BET

(amb cara de sorpresa)

Quan de temps! Com et va tot? Com es troben els teus pares?

POL

Doncs tot genial, els pares estan molt bé, gràcies per preguntar.

La protagonista aixeca el cap i es queda en blanc davant la situació i a la vegada somriu.

POL

(somrient, dirigint-se a la Maria)

Ens tornem a veure! Com ha anat l'estudi?

MARIA

(rient-se)

Ja, ja! Molt bé, gràcies. Tu com estàs de la caiguda?

POL

(rient-se)

Ja, ja! Millor, ja no em fa mal res. Tot està al seu lloc.

MARIA
(nerviosa)

Me n'alegro. Bé, ens hem d'anar, que vagi tot bé.

POL
(Mirant intensament a la Maria)

D'acord, igualment; adéu.

La MARIA i les seves amigues marxen entre riures mentre que en Pol es gira per mirar-les, en el moment que també es gira la Maria i creuen les mirades.

Fons en negre
APAREIXEN/DESAPAREIXEN ELS CRÈDITS

Sinòpsi curtmetratge

Un día com avui, Dissabte 19, surto de casa carregada de llibres de l'escola i apunts direcció cap a la biblioteca.


Surto molt ràpid, faig tard, quan de sobte un noi amb una bicicleta no em veu i amb l'intent d'esquivar-me, m'arriba a tocar el braç amb el manillar i tots els meus llibres i apunts surten volant pels aires.


El noi de la bicicleta cau al terra i jo preocupada vaig a veure com està. L'ajudo a aixecar-se del terra i ell posteriorment m'ajuda a agafar els llibres i apunts escampats per el terra.


Hores més tard torno de la biblioteca amb les meves amigues i es trobem al noi. Resulta que una amiga meva i ell són molt amics, de manera que tot esdevindrà una situació una mica anecdòtica.

Comentari "LaCulpa"

El cineasta català David Victori ha guanyat a Venècia , amb el seu curtmetratge "La culpa" , el primer premi del Your Film Festival , organitzat per YouTube i la productora de Ridley Scott.

David Victori ens narra una història en la que el títol parla per si sol: un home veu sortir a un altre home corrents amb el bolso de la seva dona poc temps després de que aquest l'hagui matat. El protagonista llavors, només pensa en la venjança, d'aquí la relacio que es dona amb el títol del curtmetratge.

La imatge principal que arriba als ulls de l'espectador és un pla zenital d'un home pujant unes escales cargolades fins arribar a un cinquè pis, on s'atura i força la porta per tal d'entrar i juntament amb aquest fet, Victori ens fa una reecontrucció del pensament del personatge en qüestió.

L'home entra a la casa silenciosament i quan arriba al menjador troba a l'home que a matat a la seva dona. Amb ràbia i violència dispara al seu cos i aquest mort. Segons més tard gira el cap i veu que el fill de l'assassi veu l'escena. Desconcertat després de veure'l intenta fugir corrents de la casa de manera que comença a baixar les escales ràpidament però es troba sempre en el mateix pis.

En aquest moment la banda sonora pren més protagonisme i hi ha una alteració de plans que ens permeten veure l'actitud del personatge, en plè moment de nervis i arrossagat per el sentiment de culpa, que ho veiem reflectit en el moment que el nen li clava les tissores per l'esquena i el persegueix per el passadis, per tant, dóna joc a aquesta sensació de claustrofòbia.

Quan el protagonista intenta fugir del nen, s'amaga dins d'un pis i aquí veiem la realitat, on deixem de banda el que a passat, ja que era fruit del pensament del protagonista per venjar-se de la mort de la seva dona. En aquest moment veiem que el protagonista arriba fins el menjador però no mata a l'assassi de la seva dona sinò que, amb el seu fill davant,  li dona les culpes i li tira per cara la mort d'aquesta. L'assassi aprofita i li treu la pistola de les mans i li demana que se'n vagi de casa seva o sinó el mata.

L'escena conclou, com hem vist al principi, amb un pla zenital de les escales. En aquest cas veiem que el protagonista baixa les escales amb tranquilitat mentre que l'assassi queda atrapat en el cinquè pic, per sempre, amb el sentiment de culpabilitat.

En conclusió és un curtmetratge que ens ensenya les dues cares del pensament d'una persona en una situació com aquesta i, per tant, les conseqüències que pot portar actuar d'una manera o d'una altre.

Gènesi

Les fotografies de " Gènesi " aspiren a revelar aquesta bellesa i representen un homenatge a la fragilitat d'un planeta que tots tenim el deure de protegir .

El passat Diumenge 28 de Desembre, vaig anar a veure l'exposició fotogràfica de Sebastião Salgado. Tant sols amb una càmera va ser capaç de plasmar diferents situacions de la vida (tribus de la Indonèsia dom Etiopía, fsuna animal...) i totes elles en blanc i negrr.

Sebastião Salgado, 8 de Febrer de 1944, és un fotoperiodista brasiler, membre de l'agència Magnum i guanyador de diversos premis Word Press Photo entre d'altres i és membre d'honor de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units.

La sala on es va fer l'exposició és molt gran. Està dividida en cinc parts diferents: els Santuaris, l'Antàrtida i els Confins del Sud, Àfrica, les terres del Nord, l'Amazònia i els aigüamolls.

El viatge del fotògraf Sebastião Salgado va començar el 2004 a les illes Galápagos . Des de llavors ha recorregut durant 8 anys moltíssims llocs de tot el planeta . El seu objectiu és mostrar la naturalesa més sincera a través del seu objectiu , on l'empremta de l'home no ha estat sinònim de destrucció.

Què descobrim en GÈNESI ? Espècies animals i volcans de les Galápagos ; els pingüins , lleons marins , corbs marins i balenes de l'Antàrtic i l'Atlàntic Sud ; els caimans yacaré i els jaguars del Brasil ; els lleons , lleopards i elefants africans ; la tribu dels zo'e  ; la neolítica ètnia korowai de Papua Occidental ; els nòmades ramaders dinka al Sudan ; els transhumants nenets i els seus ramats de rens al Cercle Polar Àrtic ; les comunitats selvàtiques dels mentawai a les illes a l'oest de Sumatra ; els icebergs de l'Antàrtic ; els volcans d'Àfrica Central i de la península de Kamchatka ; els deserts saharians ; els rius amazònics Negre i Yurúa ; les goles del Gran Canó ; les glaceres d'Alaska ... i molt més.

Responent a la pregunta de per què totes les fotografies són en blanc i negre crec que es per tal d'accentuar bé totes les textures ja que a vegades, en fotogràfies amb color no apreciem bé la textura, com pot ser, per exemple, la rugositat de la pota d'un cocodril. Una altre de les rain crec que es per apreciar tots els elements que componen la imatge, de manera que a l'espectador no li passi per alt ningún d'ells.