Guió literari: Un dia sobre rodes

SEQ1. INTERIOR. PORTERIA. TARDA

La MARIA es troba dins de la porteria en direcció per anar al carrer.

SEQ2. EXTERIOR. CARRER 11 DE SETEMBRE. TARDA

Un cop obre la porta, sentim l'ambientació del carrer (cotxes, persones parlant...).

La MARIA és una estudiant de segon de batxillerat que porta una motxilla a l'esquena i un grapat de llibres i apunts a la mà.

La MARIA és una noia morena, d'alçada mitjana, d'uns 18 anys d'edat.

La MARIA es troba en el pas de vianants per creuar el carrer. El semàfor està en vermell, per tant, s'espera fins que es posa en verd. Mentre creua el carrer, de lluny, es veu al POL que va amb bicicleta.

El POL s'aproxima a la noia.

En POL és morè, d'uns 19 anys i va vestit amb roba de carrer.

El noi topa amb la noia i els dos cauen a terra i els apunts d'ella juntament amb els llibres surten volant pels aires.

La noia s'aixeca i de manera preocupada va a veure com es troba el noi deixant els seus apunts a terra sense recollir-los.

 MARIA

(preocupada, cridant)

Et trobes bé? T'has fet mal? Vigila més quan vagis per el carrer!

POL
(mig marejat)

Sí tranquil·la. hem trobo bé. Ho sento, no he pogut controlar bé la bicicleta.

Llavors, la MARIA l'agafa per el braç i l'ajuda a aixecar-se. Ell, tot seguit, agafa la bicicleta del terra i la deixa recolzada a un banc.

POL
(amb preocupació)

Espera; t'ajudo a agafar tots els llibres i apunts que se t'han caigut a terra.

MARIA

(mig somrient)

Gràcies.

Els dos estan recollint els llibres i els apunts del terra mentre es miren.

MARIA
(amb complicitat)

Me'n vaig. El proper cop ja saps, vigila.

POL

(somrient ensenyant totes les dents)

Ho tindré en compte.

SEQ.3 EXTERIOR. CARRER 11 DE SETEMBRE. NIT

Han passat dues hores des de l'acció anterior. La MARIA està amb el seu grup d'amigues (concretament 4)  tornant de la biblioteca.

La MARIA va mirant al terra quan, una de les seves amigues, la Bet, es para a parlar amb un amic seu.

BET

(amb cara de sorpresa)

Quan de temps! Com et va tot? Com es troben els teus pares?

POL

Doncs tot genial, els pares estan molt bé, gràcies per preguntar.

La protagonista aixeca el cap i es queda en blanc davant la situació i a la vegada somriu.

POL

(somrient, dirigint-se a la Maria)

Ens tornem a veure! Com ha anat l'estudi?

MARIA

(rient-se)

Ja, ja! Molt bé, gràcies. Tu com estàs de la caiguda?

POL

(rient-se)

Ja, ja! Millor, ja no em fa mal res. Tot està al seu lloc.

MARIA
(nerviosa)

Me n'alegro. Bé, ens hem d'anar, que vagi tot bé.

POL
(Mirant intensament a la Maria)

D'acord, igualment; adéu.

La MARIA i les seves amigues marxen entre riures mentre que en Pol es gira per mirar-les, en el moment que també es gira la Maria i creuen les mirades.

Fons en negre
APAREIXEN/DESAPAREIXEN ELS CRÈDITS