El cineasta català David Victori ha guanyat a Venècia , amb el seu curtmetratge "La culpa" , el primer premi del Your Film Festival , organitzat per YouTube i la productora de Ridley Scott.
David Victori ens narra una història en la que el títol parla per si sol: un home veu sortir a un altre home corrents amb el bolso de la seva dona poc temps després de que aquest l'hagui matat. El protagonista llavors, només pensa en la venjança, d'aquí la relacio que es dona amb el títol del curtmetratge.
La imatge principal que arriba als ulls de l'espectador és un pla zenital d'un home pujant unes escales cargolades fins arribar a un cinquè pis, on s'atura i força la porta per tal d'entrar i juntament amb aquest fet, Victori ens fa una reecontrucció del pensament del personatge en qüestió.
L'home entra a la casa silenciosament i quan arriba al menjador troba a l'home que a matat a la seva dona. Amb ràbia i violència dispara al seu cos i aquest mort. Segons més tard gira el cap i veu que el fill de l'assassi veu l'escena. Desconcertat després de veure'l intenta fugir corrents de la casa de manera que comença a baixar les escales ràpidament però es troba sempre en el mateix pis.
En aquest moment la banda sonora pren més protagonisme i hi ha una alteració de plans que ens permeten veure l'actitud del personatge, en plè moment de nervis i arrossagat per el sentiment de culpa, que ho veiem reflectit en el moment que el nen li clava les tissores per l'esquena i el persegueix per el passadis, per tant, dóna joc a aquesta sensació de claustrofòbia.
Quan el protagonista intenta fugir del nen, s'amaga dins d'un pis i aquí veiem la realitat, on deixem de banda el que a passat, ja que era fruit del pensament del protagonista per venjar-se de la mort de la seva dona. En aquest moment veiem que el protagonista arriba fins el menjador però no mata a l'assassi de la seva dona sinò que, amb el seu fill davant, li dona les culpes i li tira per cara la mort d'aquesta. L'assassi aprofita i li treu la pistola de les mans i li demana que se'n vagi de casa seva o sinó el mata.
L'escena conclou, com hem vist al principi, amb un pla zenital de les escales. En aquest cas veiem que el protagonista baixa les escales amb tranquilitat mentre que l'assassi queda atrapat en el cinquè pic, per sempre, amb el sentiment de culpabilitat.
En conclusió és un curtmetratge que ens ensenya les dues cares del pensament d'una persona en una situació com aquesta i, per tant, les conseqüències que pot portar actuar d'una manera o d'una altre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario