Guió literari: Un dia sobre rodes

SEQ1. INTERIOR. PORTERIA. TARDA

La MARIA es troba dins de la porteria en direcció per anar al carrer.

SEQ2. EXTERIOR. CARRER 11 DE SETEMBRE. TARDA

Un cop obre la porta, sentim l'ambientació del carrer (cotxes, persones parlant...).

La MARIA és una estudiant de segon de batxillerat que porta una motxilla a l'esquena i un grapat de llibres i apunts a la mà.

La MARIA és una noia morena, d'alçada mitjana, d'uns 18 anys d'edat.

La MARIA es troba en el pas de vianants per creuar el carrer. El semàfor està en vermell, per tant, s'espera fins que es posa en verd. Mentre creua el carrer, de lluny, es veu al POL que va amb bicicleta.

El POL s'aproxima a la noia.

En POL és morè, d'uns 19 anys i va vestit amb roba de carrer.

El noi topa amb la noia i els dos cauen a terra i els apunts d'ella juntament amb els llibres surten volant pels aires.

La noia s'aixeca i de manera preocupada va a veure com es troba el noi deixant els seus apunts a terra sense recollir-los.

 MARIA

(preocupada, cridant)

Et trobes bé? T'has fet mal? Vigila més quan vagis per el carrer!

POL
(mig marejat)

Sí tranquil·la. hem trobo bé. Ho sento, no he pogut controlar bé la bicicleta.

Llavors, la MARIA l'agafa per el braç i l'ajuda a aixecar-se. Ell, tot seguit, agafa la bicicleta del terra i la deixa recolzada a un banc.

POL
(amb preocupació)

Espera; t'ajudo a agafar tots els llibres i apunts que se t'han caigut a terra.

MARIA

(mig somrient)

Gràcies.

Els dos estan recollint els llibres i els apunts del terra mentre es miren.

MARIA
(amb complicitat)

Me'n vaig. El proper cop ja saps, vigila.

POL

(somrient ensenyant totes les dents)

Ho tindré en compte.

SEQ.3 EXTERIOR. CARRER 11 DE SETEMBRE. NIT

Han passat dues hores des de l'acció anterior. La MARIA està amb el seu grup d'amigues (concretament 4)  tornant de la biblioteca.

La MARIA va mirant al terra quan, una de les seves amigues, la Bet, es para a parlar amb un amic seu.

BET

(amb cara de sorpresa)

Quan de temps! Com et va tot? Com es troben els teus pares?

POL

Doncs tot genial, els pares estan molt bé, gràcies per preguntar.

La protagonista aixeca el cap i es queda en blanc davant la situació i a la vegada somriu.

POL

(somrient, dirigint-se a la Maria)

Ens tornem a veure! Com ha anat l'estudi?

MARIA

(rient-se)

Ja, ja! Molt bé, gràcies. Tu com estàs de la caiguda?

POL

(rient-se)

Ja, ja! Millor, ja no em fa mal res. Tot està al seu lloc.

MARIA
(nerviosa)

Me n'alegro. Bé, ens hem d'anar, que vagi tot bé.

POL
(Mirant intensament a la Maria)

D'acord, igualment; adéu.

La MARIA i les seves amigues marxen entre riures mentre que en Pol es gira per mirar-les, en el moment que també es gira la Maria i creuen les mirades.

Fons en negre
APAREIXEN/DESAPAREIXEN ELS CRÈDITS

Sinòpsi curtmetratge

Un día com avui, Dissabte 19, surto de casa carregada de llibres de l'escola i apunts direcció cap a la biblioteca.


Surto molt ràpid, faig tard, quan de sobte un noi amb una bicicleta no em veu i amb l'intent d'esquivar-me, m'arriba a tocar el braç amb el manillar i tots els meus llibres i apunts surten volant pels aires.


El noi de la bicicleta cau al terra i jo preocupada vaig a veure com està. L'ajudo a aixecar-se del terra i ell posteriorment m'ajuda a agafar els llibres i apunts escampats per el terra.


Hores més tard torno de la biblioteca amb les meves amigues i es trobem al noi. Resulta que una amiga meva i ell són molt amics, de manera que tot esdevindrà una situació una mica anecdòtica.

Comentari "LaCulpa"

El cineasta català David Victori ha guanyat a Venècia , amb el seu curtmetratge "La culpa" , el primer premi del Your Film Festival , organitzat per YouTube i la productora de Ridley Scott.

David Victori ens narra una història en la que el títol parla per si sol: un home veu sortir a un altre home corrents amb el bolso de la seva dona poc temps després de que aquest l'hagui matat. El protagonista llavors, només pensa en la venjança, d'aquí la relacio que es dona amb el títol del curtmetratge.

La imatge principal que arriba als ulls de l'espectador és un pla zenital d'un home pujant unes escales cargolades fins arribar a un cinquè pis, on s'atura i força la porta per tal d'entrar i juntament amb aquest fet, Victori ens fa una reecontrucció del pensament del personatge en qüestió.

L'home entra a la casa silenciosament i quan arriba al menjador troba a l'home que a matat a la seva dona. Amb ràbia i violència dispara al seu cos i aquest mort. Segons més tard gira el cap i veu que el fill de l'assassi veu l'escena. Desconcertat després de veure'l intenta fugir corrents de la casa de manera que comença a baixar les escales ràpidament però es troba sempre en el mateix pis.

En aquest moment la banda sonora pren més protagonisme i hi ha una alteració de plans que ens permeten veure l'actitud del personatge, en plè moment de nervis i arrossagat per el sentiment de culpa, que ho veiem reflectit en el moment que el nen li clava les tissores per l'esquena i el persegueix per el passadis, per tant, dóna joc a aquesta sensació de claustrofòbia.

Quan el protagonista intenta fugir del nen, s'amaga dins d'un pis i aquí veiem la realitat, on deixem de banda el que a passat, ja que era fruit del pensament del protagonista per venjar-se de la mort de la seva dona. En aquest moment veiem que el protagonista arriba fins el menjador però no mata a l'assassi de la seva dona sinò que, amb el seu fill davant,  li dona les culpes i li tira per cara la mort d'aquesta. L'assassi aprofita i li treu la pistola de les mans i li demana que se'n vagi de casa seva o sinó el mata.

L'escena conclou, com hem vist al principi, amb un pla zenital de les escales. En aquest cas veiem que el protagonista baixa les escales amb tranquilitat mentre que l'assassi queda atrapat en el cinquè pic, per sempre, amb el sentiment de culpabilitat.

En conclusió és un curtmetratge que ens ensenya les dues cares del pensament d'una persona en una situació com aquesta i, per tant, les conseqüències que pot portar actuar d'una manera o d'una altre.

Gènesi

Les fotografies de " Gènesi " aspiren a revelar aquesta bellesa i representen un homenatge a la fragilitat d'un planeta que tots tenim el deure de protegir .

El passat Diumenge 28 de Desembre, vaig anar a veure l'exposició fotogràfica de Sebastião Salgado. Tant sols amb una càmera va ser capaç de plasmar diferents situacions de la vida (tribus de la Indonèsia dom Etiopía, fsuna animal...) i totes elles en blanc i negrr.

Sebastião Salgado, 8 de Febrer de 1944, és un fotoperiodista brasiler, membre de l'agència Magnum i guanyador de diversos premis Word Press Photo entre d'altres i és membre d'honor de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units.

La sala on es va fer l'exposició és molt gran. Està dividida en cinc parts diferents: els Santuaris, l'Antàrtida i els Confins del Sud, Àfrica, les terres del Nord, l'Amazònia i els aigüamolls.

El viatge del fotògraf Sebastião Salgado va començar el 2004 a les illes Galápagos . Des de llavors ha recorregut durant 8 anys moltíssims llocs de tot el planeta . El seu objectiu és mostrar la naturalesa més sincera a través del seu objectiu , on l'empremta de l'home no ha estat sinònim de destrucció.

Què descobrim en GÈNESI ? Espècies animals i volcans de les Galápagos ; els pingüins , lleons marins , corbs marins i balenes de l'Antàrtic i l'Atlàntic Sud ; els caimans yacaré i els jaguars del Brasil ; els lleons , lleopards i elefants africans ; la tribu dels zo'e  ; la neolítica ètnia korowai de Papua Occidental ; els nòmades ramaders dinka al Sudan ; els transhumants nenets i els seus ramats de rens al Cercle Polar Àrtic ; les comunitats selvàtiques dels mentawai a les illes a l'oest de Sumatra ; els icebergs de l'Antàrtic ; els volcans d'Àfrica Central i de la península de Kamchatka ; els deserts saharians ; els rius amazònics Negre i Yurúa ; les goles del Gran Canó ; les glaceres d'Alaska ... i molt més.

Responent a la pregunta de per què totes les fotografies són en blanc i negre crec que es per tal d'accentuar bé totes les textures ja que a vegades, en fotogràfies amb color no apreciem bé la textura, com pot ser, per exemple, la rugositat de la pota d'un cocodril. Una altre de les rain crec que es per apreciar tots els elements que componen la imatge, de manera que a l'espectador no li passi per alt ningún d'ells.